Unes breus vacances (2)

A l’endemà, quan Jaume i jo eixíem de l’edifici cap a la platja, ell amb el seu banyador beix i jo amb el meu bòxer verd, vam veure com arribava una moto. La conduïa un xicot que pareixia major que nosaltres, amb els cabells de punta i tenyits de ros i una petita arracada a l’orella. Va parar a prop d’on érem.

• Que aneu a la platja? - va dir, de sobte, assenyalant les nostres tovalloles.

• Em... sí - vaig resprondre, tímidament.

• Doncs espereu, que vaig amb vosaltres - digué, i arrancà a córrer cap a dins de l’edifici.

Jaume i jo ens miràrem estranyats el curt temps que va tardar a baixar de nou el xic, amb un banyador com el de Jaume, però roig, i la tovallola penjant del muscle. Pel camí ens vam presentar: es deia Lluís, i també estiuejava al mateix edifici que nosaltres.

Vam anar a un lloc desert de la platja i de seguida vam deixar les tovalloles a l’arena per capbussar-nos. Però al cap d’una estona de nadar i tirar-nos aigua, ens vam avorrir.

• Buf! - va queixar-se Lluís -. Quin rotllo! Hauríem d’haver portat una pilota... Vaig a prendre un poc de sol.

I va eixir-se’n, i es va estendre sobre la tovallola, cap amunt. Jaume i jo el miràvem de lluny. La tela del banyador marcava un bon paquet, des d’aqueixa perspectiva. Ens vam mirar i ens hi vam apropar.

• Va, juguem a alguna cosa! - vaig dir, ja al costat de Lluís.

• A què? - va dir Lluís, alçant mig cos, recolzant-se en els colzes.

• Va, banyem-nos en pilotes - va amollar Jaume, i acte seguit es va abaixar el banyador, deixant a l’aire un piu petitó i blanc, amb uns pocs pelets dalt. Després tirà el banyador a terra.

• Va! - va exclamar Lluís, somrient -. Que xicoteta!

• Ui, que tu la tens més gran, llest? - va increpar-lo Jaume, amb indignació fingida.

• Doncs sí. I prou més - Lluís seguia somrient-se.

• A vore - digué Jaume, amb veu curiosa, i començant a ajupir-se.

• Sí, un ou - es queixà Lluís.

Malgrat això, Jaume es va ajupir al seu costat i li va tirar de la goma del banyador cap avall, sense que Lluís fes res per evitar-ho. Va deixar al descobert un piu gros i fosc, relaxat, amb uns ous molt grans i un muntó de pèls obscurs. Jo, sense gairebé adonar-me’n, vaig deixar escapar un "hala!" de sorpresa. Jaume, en canvi, pareixia haver perdut la parla i mirava aquell piu tan gran com encisat, mut.

• Veus? - va dir Lluís, encara amb el somrís de murri. Jaume va murmurar alguna cosa inoïble -. Què, t’agrada?

• S... sí... - va titubejar Jaume, sense llevar la vista de la polla -. La... la puc tocar?

• Sí - va dir Lluís, amb una petita rialla -. Toca, toca.

Vaig veure com Jaume apropava la mà cap aquell piu acabat de descobrir. Vaig fixar-me en el de Jaume, i ara es trobava en completa erecció, ben cap amunt i deixant descobert tot el gland, vermellet. Jaume va passar-li la mà per la soca, lentament, per arribar-ne a la punta. Amb suavitat, li va abaixar el prepuci, com si tingués molta curiositat. El gland era d’un color rosa fosc, molt bonic. Amb els dits, li l’acaricià amb cura. Lluís el mirava, més seriós. Poc a poc, aquell piu entrava en erecció.

Jo els mirava esbalaït, quan em vaig fixar que Lluís em mirava, i em picava l’ullet. Vaig tornar a la realitat i em vaig mirar el banyador. Estava totalment trempat, amb el piu estirant la tela del bòxer. Avergonyit, vaig asseure’m a terra.

Ja erecte, el de Lluís havia esdevingut un penis enorme. Era molt, molt bonic, i el cor em bategava a cent per hora. Jaume ja començava a baixar i pujar la pell, masturbant-lo.

• Va, va! - va dir Lluís, agafant-li la mà i apujant-se de nou el banyador -. Que m’escorreré. I tu a l’aigua freda - va amollar mentre, amb un dit, li pegava al piu de Jaume, fent que es bellugués amunt i avall -, que estàs més eixit que el cantó d’una taula.

Va alçar-se i va agafar als braços un atònit Jaume, encara empalmat i el va dur cap a l’aigua. Jo els vaig seguir i els vaig espentar, perquè caiguessen els dos. I tots tres vam jugar durant una estona a barallar-nos, abans d’anar-nos-en a casa per dinar.

Però vam quedar per veure’ns de vesprada, a casa de Lluís.