A la Universitat: Andreu I (Relat en català)

Andreu

Va eixir de casa i el vent gelat li va fer pensar-se si tornar-se'n cap amunt. El sol estava per ponent i i el cel ben ras, la gelor li feia clacar les dents i havia d'ensumar-se el moc que li començava a caure. Les palmeres del carrer vinclaven d'un costat a un altre, algunes d'elles ja sense palmes a causa del banyut roig. Sort que duia la jaqueta de cuiro i li cobria el cos del mestral, perquè les cames les tenia ertes dins d'aquell xandall gris. Va avançar cap al poliesportiu intentant apropar-se als edificis dispersos per tal de fer minvar l'aire que l'espentava.

Només de pensar el que podia passar tot seguit s'havia posat calent, encara no havia vist a l'Andreu en persona, vaja, en realitat sí, un dia se'l va trobar fent cua a un restaurant del centre i des de llavors no podia deixar de pensar en fer-se'l. Hui era la primera vegada que quedaven i un nuc li caragolava els budells. No havia tardat gens en vestir-se i baixar de casa després d'haver concretat l'hora i el lloc. S'havia posat el xandall de tela de dessuadora perquè sabia que a l'Andreu li agradaria, igual com aquells calçotets d'slip de marca bona que li feien el paquet prominent. Tanmateix no li agradava que se clavara en les galtes del cul, però era un suplici assumible si després venia la recompensa que esperava.

En arribar a la porta del poliesportiu va anar al Valenbisi i hagafà una de les bicis de lloguer, va començar a pedalar ben fort, volia suar per a fer l'olor viril que enxisaria el seu contacte de perfils. El camí es va fer més llarg que de costum però abans de l'hora acordada ja estava a Tarongers.

Va deixar la bici al lloc de la Facultat de Magisteri i va travessar l'avinguda cap a la Politècnica. La porta metàl·lica i els ficus de l'entrada li portaven records d'anys enllà quan estudiava la carrera. Va passar pel passatge cobert fins que va arribar al quiosc de l'Àgora. A pocs metres d'allí, en l'ascensor, just a l'altre extrem de la plaça estaria esperant-lo Andreu, els nervis se'l menjaven per dins, no era la primera volta que quedava amb algú, ho havia fet tantes voltes que no en sabria dir un nombre però encara així eixa sensació d'inseguretat mai l'abandonava.

Va guaitar des de darrere del quiosc i li va semblar vore'l, allà plantat a la vora de les escales, bellugant-se d'un costat a un altre. Va agafar forces, va respirar fondo i es va apropar. Sabia que havia de fer-se el dur, com sempre feia amb l'Andreu, era part del seu joc, encara que ell en la realitat no ho era molt, de dur.

Quan el va vore arribar l'Andreu va abaixar el cap.

-- Hola, Andreu no? Jo sóc Roc, no tingues por que només mossegue quan m'ho demanen –va dir en to sarcàstic intentant trencar la sensació de buidor que es respirava en l'aire--

-- Hola, sí, tio, no sé si vaig a poder fer res, eh? Crec que serà millor si mos n'anem a casa –Roc va dissimular el desconcert que sentia per dins i intentant arreglar la cosa va dir--

--Ei, però no et preocupes home que no cal que fem res que no vulguem algun dels dos, de moment et propose que anem a un bar a prendre'ns alguna cosa i després ja vorem què passa-- Andreu va fer un gest lleu d'assentiment i Roc continua parlant-- Aleshores on vols que anem, ens quedem per ací o preferixes que ens apropem cap a la plaça Hondures? A mi em fa igual una cosa que l'altra.

-- No, ací no, millor anem a Hondures.

Mentre parlaven, Roc no es va poder estar de mirar el seu company de cap a peus, tan alt com ell, prim, un nas menut i graciós i uns ulls una mica felins. I alhora també se n'adonà com l'altre el sotjava fugaçment, ara el paquet que es marcava en la tela del pantaló, ara la seua barba de tres diesi els seus llavis carnosos. Saber-ho el va fer prendre seguretat i va començar amb la seua tàctica infalible de mirar l'altre als ulls sense por, intentant penetrar-hi per ells a la seua menta i tractant de conéixer les seues intencions. Aquesta forma d'actuar solia provocar vergonya als altres però a ell el divertia no saps com.

Van anar a peu fins a la plaça Hondures, i mentre van anar xarrant de diversos temes com la Universitat o la família. Van anar passant per portes de locals però cap de tots convencia Roc, i a poc a poc s'apropaven més cap a la zona on aquest vivia. Finalment van arribar a una cafeteria tranquil·la on la plaça desemboca en un solar i una xicoteta alqueria amb quatre cavallons plens d'hortalisses i una figuera.

--Tu que prefereixes? --va dir Roc mentre la cambrera esperava dreta darrere d'una safata redona.

-- No ho sé, una aigua mateix, en realitat m'és igual, una cola no, que estic nerviós.

--I un batut? O alguna cosa que no tinga cafeïna? Jo crec que demanaré un suc de pinya, m'he de mantindre en forma—va dir mentre es pegava colpets al seu ventre dur.

--Vinga va, jo un suc també però de taronja.

--De taronja? Tu has tastat els sucs de taronja de pot? No valen res, si trituren corfa i tot, demana-te'l del que vulgues però de taronja no. Si vols suc de taronja te'n vens a casa que jo tinc unes nàvels i unes roges doble fina que en tastes un suc i ja no en vols tastar d'altre—finalment, Andreu se va avindre i no demanà el suc de taronja sinó un kiwi.

Van seguir parlant una estona sense deixar de mirar-se l'un a l'altre, es notava que a Roc li agradava el xic, però tampoc s'havia enamorat ni res per l'estil, Andreu però no ho deixava tan clar, semblava un poc confós, com amb por Roc li agradara massa i quedar-se'n pillat. Ja ho havia passat malament abans i no volia tornar-ho a passar. D'altra banda, aquelles mirades eren difícils de resistir i els gests que feia amb la cara, com se li marcaven els pòmuls o com li brillaven els ulls quan parlava de les seues aficions li feien despertar una mena d'admiració i desig barrejats.

Quan ja duien una bona estona a la cafeteria i gairebé havien parlat de tot, van decidir anar-se'n.

--Crec que hauríem d'anar pagant, sinó ens passarem tota la vesprada ací i volia ensenyar-te per on visc ja que estem a prop. No faces eixa cara, no cal que pugem a ma casa si no vols, simplement per si algun dia vols passar-te, perquè sàpies on estic.

--Val, demane el compte i ens n'anem però no pugem a ta casa, que hauré de tornar prompte a casa—Roc li va respondre guinyant-li l'ull i juntant els llavis com si li llançara un bes en l'aire.

Van pagar i se'n van anar passejant.

--Veus esta alqueria d'ací? Doncs aquí, més endavant, n'hi havia una altra el doble de gran, però després van fer l'institut i se la carregaren i més allà on es veu la finca eixa horrible de sostre verd, allí hi havia una barraca, però ja veus no queda res per ací. No t'interessa massa no? Perquè no pares de mirar cap avall, tinc alguna cosa als peus?

--Ah, no, estava un poc al meu món—va dir mentre per dins pensava “collons quin cul i quin paquet se li marca al cabró, espere que no note que estic empalmat”

--Bé, doncs mira allà al fons, veus que al final del carrer hi ha una finca? Doncs allí està ma casa, te unes vistes precioses de tot el carrer i com les construccions estan separades unes d'altres es veu Tarongers, el Poli i en un bon dia fins i tot es veu la Calderona. No t'agradaria vore-ho?--Intentava convéncer-lo per pujar a casa però sense ser massa directe, ja que li semblava que Andreu tenia massa dubtes i no el volia pressionar, però tenia unes ganes tremendes de clavar-li mà per darrere dels pantalons i notar el seu cul mentre se l'apropava en un abraç on es notaren cada centímetre del cos.

--Mmm, va, vinga, anem, però veiem les vistes i baixem--”Ai, ja l'he cagat, si puge segur que acabe menjant-li-la, fotre, i damunt sempre va més avant i no puc deixar de mirar-li el cul, la puta” va pensar mentre ho deia.

Roc es tragué les portes del garatge i va pitjar el botó, a l'instant una porta metàl·lica es va començar a obrir i una llumeneta groga feia pampallugues.

--És per allà, espere que no et moleste però hem d'entrar pel garaig, no tinc portes de baix, me les va llevar el meu germà l'altre dia, però vaja és el mateix.

Van pujar la rampa del garatge i Roc estava decidit a jugar-se-la, quan van passar per la vora d'un pilar, va agafar del braç Andreu i el va girar cap a ell, el pobre es quedà sense saber que fer, però sense deixar-li massa temps per a pensar, l'agafà de la cintura i se l'apropà d'un estiró, va abaixar un poc el cap amb intenció de besar-lo però primer el va mirar als ulls, va fer un somriure i va gratar un poc el seu nas amb el d'Andreu. Andreu va obrir la boca boca lleument i llavors Roc aprofità per a besar-lo, va apropar els llavis als de l'altre i va anar acoblant-los augmentant i reduint la pressió en una mena de massatge boca amb boca. El fet els va desinhibir els dos van començar a jugar amb les llengües.

La passió se n'estava anant de mare i Roc va decidir parar per a poder arribar a la casa. En això alçà el cap i va veure que de la porta que donava al pati acabava d'eixir un vell d'uns setanta anys amb bata i espardenyes, a qui coneixia ja de tantes voltes que l'havia vist. Amb la seua cara de malhumorat, de sempre però amb una guspira de luxúria als ulls o això va pensar Roc.

Sense pensar-ho més van eixir al pati i van pujar a l'ascensor, allí tampoc es van poder contindre i es començaren a besar, però per a sorpresa de Roc, Andreu s'agenollà al seu davant i començà a ensumar l'olor del seu paquet a traves del pantaló de xandall mentre hi refregava la cara. Roc estava a punt de traure-se-la però l'ascensor va arribar al pis. La porta es va obrir i un xic baixotet però bonic de cara i amb un molt bon cos va intentar a entrar però en veure l'Andreu en procés d'alçar-se va posar una cara de sorpresa i va demanar perdó. Andreu i Roc, s'excusaren també i van eixir corrent de l'ascensor cap a la porta. Van obrir i van entrar-hi corrent.

--Colló nano, sempre n'hi ha un fum de gent a esta escala, com se t'ocorre ajocar-te a menjar-me-la?

--Ehhh, que tu tampoc m'has dit res, i per cert no te l'hem menjat, com a molt l'he olorat un poc.

--I no tens ganes de tastar-la?--Va dir Roc mentre s'agafava el paquet amb una mà i en recolzava l'altra al muscle dret d'Andreu.

Andreu no tardà gens a agenollar-se de nou, esta volta amb la mà de Roc al seu cap fent-li pressió contra el seu paquet. Començà com uns moments abans olorant i refregant-hi la cara però amb el moviment la verga del Roc es posà cap amunt i la cabota se li n'eixí per la vora del pantaló una olor forta li eixia de la punta de la fava i Andreu no es va poder estar de llepar-la. Primer va començar amb el que eixia encara tapat amb un poc de pell del prepuci, però de seguida va clavar la llengua entre els plecs de pell i va notar el tacte fi del gland a la seua llengua igual com un gust un poc salat dels efluvis masculins.

Va seguir llepant la cabota descobrint-la i deixant-la a mercé dels seus llavis i la seua llengua que la besaven i paladejaven amb moviments lents. Llavors Roc li va agafar el cap amb força i li clava tota la tranca fins al fons, va notar un poc les dents al principi però valia la pena per la sensació posterior d'estar totalment dins d'aquell déu de l'olimp. Van parar un moment i es van llevar jaquetes i altra roba que molestava, Roc es quedà només amb els pantalons de xandall

--Queda't només en calçotets, vols?-- li va dir a Andreu i Andreu li va fer cas, un tors definit es va mostrar al seu davant igual com unes cames fines però fortes i uns peus molt bonics “Redéu, com està el fill de puta, me'l vaig a follar de totes les formes”-- Que cabró! Tan moixet que pareixia i s'ha posat uns suspensoris!--Va dir Roc mentre Andreu es posava roig.-- Va menja-me-la-- I Andreu se la tornà a clavar en la boca.

Roc l'agafà del cap i començà a moure'l avant i arrere però va haver de parar perquè s'estava posant massa calent. Llavors va començar a baixar-li la mà per l'esquena des de l'espatla fins al llom i va continuar més enllà passant per damunt de la goma del suspensori i ficant els dits entre les natges va notar l'escalforeta humida que desprenia aquell trenc suau i un poc pelut. Quan els dits de Roc van trobar el forat d'Andreu aquest va fer un sotrac menut i s'engolí tota la verga del Roc.

En això Roc hi tragué la mà i se l'endugué al nas, feia olor de suor i se li va posar encara més dura si cabia, llavors li agafà el cap a Andreu i comença a besar-lo fortament intentant assaborir la seua polla de la boca de l'amant. Els dos drets lñ'un cara l'altre Roc amb una mà al cap d'Andreu i l'altra entre les seues natges i Andreu amb una mà a l'esquena de Roc i l'altra agafada als seus ous.

--Vols que et folle al saló veient les vistes? O prefereixes en un altre lloc de la casa?

--On tu me digues Roc. --No es podia creure el que estava fent, s'estava menjant una polla impressionant, no era molt llarga però era bastant grossa i damunt el tio tenia una esquena ampla i un pit gran com a ell li agradaven, a més tenia una actitud molt masculina que li feia dur els ous tot el temps a punt de rebentar.

Roc s'apropà al sofà amb chaise-longue i va llevar els coixins que feien de respatle, deixant prou espai per a tombar-se els dos.

«Tomba't cara amunt, que em vas a menjar el cul». Mentres Andreu ho feia va alçar totes les persianes, les del balcó i la de la finestra i va deixar la sala a l'aguait de qualsevol curiós de les finques i torres veïnes. Llavors es llevà els pantalons i els calçotets, s'apujà al sofà i doblegant les cames es va asseure en la cara del xic. Andreu va acomodar la cara per arribar bé al forat i li'l començà a llepar amb deler.

Roc va començar a cascar-se-la però sabia q si ho seguia fent no tardaria a escórrer-se i la va soltar de colp. Ajocà el cap envers el paquet del seu amant i li'l va olorar.

«No sóc jo l'únic porc ací, sembla que algú no s'ha dutxat hui». L'olor de polla el va omplir i li va traure el paquet per un costat de la tela del suspensori i el començà a llepar tot en un manoll, ous i piu alhora. El gust salat dels ous li va fer entretindre-s'hi, però al poc canvià i començà a llepar-li el gland que encara tenia alguna resta d'una palla feta amb anterioritat. Van fer el 69 durant bona estona sense parar els dos estaven enfrascats en la seua tasca.

A Roc se li havia començat a obrir el cul, cosa q no li passava sovint, i va decidir que havia de començar a fer-li el mateix a Andreu. Va començar a baixar per l'engonal, llepant les restes de suor i va continuar pel camí que el duia a aquell anell rosat que tant desitjava tastar. La primera llepada va ser insegura, esperant trobar un mal gust o alguna cosa que el féu retrocedir, però al contrari del que havia passat amb la polla de l'Andreu el seu cul estava net, llevat de la suor que havia pogut generar el seu cos des de l'hora de la dutxa. Això el féu agafar una empenta més forta a l'hora de llepar i succionar i besar. Tant l'un com l'altre s'immergien en el cul de l'altre i llepaven sense parar quasi ni per a respirar.

Llavors Andreu va prendre la iniciativa, va eixir del cul de Roc i va dir:

«Vullc que me folles ja, necessite la teua polla dins del meu cul ». Llavors Roc va desapegar també la cara, se li van il·luminar els ulls i va fer un somriure.

--Si? Vols polla eh, puteta, doncs ara en tindràs.--Es va alçar i va mirar Andreu a la cara, li va fer un gran bes amb llengua i van sentir el gust dels seus culs respectius, les dos polles estaven dures a més no poder, llavors Roc es col·locà amb la cabota del seu pal apuntant just al forat d'Andreu, el va mirar als ulls amb una cara ben calenta que l'altre li va tornar mossegant-se el llavi inferior. Va tocar amb la cabota el forat de l'amant i no va fer gens de força ni pressió, a poc a poc el cul començà a xuplar-se aquella tranca grossa, a poc a poc, Roc no la clavava, deixava que Andreu se l'engolira i tant q se l'engolia, sense adonar-se els ous ja havien tocat el cul d'Andreu i llavors els malucs del jove d'esquena ampla començaren a fer un passeig avant i arrere, que no deixava indiferent cap dels dos.

Tant Andreu com Roc no deixaven de sospirar, començaren movent-se lentament, les cames d'Andreu sobre els muscles de Roc i les dues llengües foses en un bes que de vegades semblava només de sexe i d'altres d'amor, sobretot quan es separaven una mica, es miraven als ulls i es somreien. La polla de Roc no deixava d'entrar en el cul d'Andreu, variant de fort a fluix. La velocitat que tenia en els malucs era tan gran que el mateix sofà es va moure.

Andreu es quedà mirant la cara de Roc mentre se'l follava, quan anava a espai els ulls se li quedaven blancs i mirava al cel o li feia besades llargues i quan començava a donar-li fort, no parava de gemegar cada vegada més fort i es mossegava els llavis per a reprimir-se els crits. Pensar en les cares i notar el que sentia pel cul li van fen vindre unes ganes enormes d'ejacular. «Mmm, crec que no puc aguantar més! Ah!».

--Espera no t'escorregues-- I en dir això i sense que Andreu sabera com mentre el tornava a follar suaument va ajocar el cap fins a la polla d'Andreu i se la va clavar a la boca, el tacte humit de la boca de Roc i la suavitat dels seus llavis van fer que no pogués aguantar més i li soltara tota la llet primer als llavis i la galta però tot seguit a la boca.

--Besa'm, vull que em beses amb la meua llet i que m'òmpligues el cul amb la teua.

Dit i fet, quan va començar a besar-lo no va poder aguantar-ho més i va començar a tirar llet a doll, una, dos, tres i fins a quatre vegades.

--Ara vaig a tornar a llepar-te el cul i vull que expulses la meua llet i me la dones a la boca, val?

--Val—llavors Andreu va fer un pèl de força i la llet espesa i blanca començà a eixir-li de dins i a entrar en la boca de Roc. Quan ja va haver llepat la llet del seu cul, la va mantindre en la boca, va buscar la cara de l'amant i seient sobre el seu abdomen el va començar a besar passant-li la lefa i notant-ne el seu gust un poc amarg.

Roc es va acomodar un poc seient sobre la polla ja flàccida d'Andreu i va dir:

--Feia temps que no follava tan intensament, mare meua! I s'està fent de nit! Ho has passat bé?--Era una una pregunta retòrica i ell ho sabia però li agradava fer-la.

--Ho dubtes?--Va dir Andreu rient-se.

--Escolta, te quedes a sopar? Ja saps que jo visc sol, així que no et preocupes que molestar no molestes, al contrari, m'agradaria sopar amb tu. “Ui, que dic, m'estarà començant a agradar este xic, si no el conec de res. Va calla, simplement et cau bé. Això serà”--Els dubtes li començaven a fer estar insegur però els apartà de colp.

--No crec que puga, ma mare m'espera, a més se'm farà massa tard i no podré tornar a casa després, el nocturn no arriba a ma casa.

--Sempre pots quedar-te a dormir—Va ver un somriure còmplice—O si vols puc dur-te després, tinc el cotxe aí baix, mirant per la finestra es veu.

--Mmm, hauria de telefonar a casa, i tampoc no sé que dir...

--Alguna cosa se t'acudirà no?

CONTINUARÀ