A l’endemà, quan Jaume i jo eixíem de l’edifici cap a la platja, ell amb el seu banyador beix i jo amb el meu bòxer verd, vam veure com arribava una moto. La conduïa un xicot que pareixia major que nosaltres, amb els cabells de punta i tenyits de ros i una petita arracada a l’orella. Va parar a prop d’on érem.

• Que aneu a la platja? - va dir, de sobte, assenyalant les nostres tovalloles.

• Em... sí - vaig resprondre, tímidament.

• Doncs espereu, que vaig amb vosaltres - digué, i arra...

Tots els anys, quan arriben aquestes dates, em recorde d’aquelles Pasqües, quan tenia setze anys, i em faig alguna que altra palla recordant-les. Això sí que foren vacances! No ho havia contat mai, però algun dia havia de fer-ho.

Bé, però primer em descriuré: aleshores jo era un xicot baixet, de cabells castanys, tallats curts, amb el flequillo de punta. Entre la boca, petita, les orelles grans i les galtes, sempre rosades, aparentava ser més nen encara. Jo sempre havia estat un xicot vergonyós...

I la carn és més carn perquè sap que vindràs.

-Narcís Comadira

Necessitava els diners, i per això vaig pensar que seria bona idea donar classes, aprofitant que molts en necessitaven per als exàmens de setembre. Per aquella època jo tenia 19 anys i feia primer de carrera.

La majoria dels meus alumnes eren de Torrent, com jo, però n’hi va haver un que era d’una urbanització propera, del Vedat. Em van telefonar els seus pares, uns homes amb accent barceloní que volien anar-se’n de vacance...

Nota a los lectores hispanohablantes: Quería hacer una historia: una historia sobre el Mediterráneo, sobre el mar, el amor y las personas. Sé que podría haberlo hecho en español, pero no sería lo mismo. Para mí, mi lengua está asociada a todas esas cosas, a las cosas que amo.

Sé que muchos seréis incapaces de leer esta discreta serie de relatos, y os ofrezco mis disculpas. Sólo deseo un pequeño espacio para una historia escrita en una lengua de mar, campo, montañas y de gente sencilla, sólo eso....

Vecinos

Era viernes por la tarde y José Miguel acaba de llegar del colegio. ¡Qué calor que hacía! Venía casi chorreando de sudor, así que nada más llegar a casa se daría una duchita fresquita.

Cuando llegó al edificio se quedó hablando un rato con Emilio, y entonces vio bajar a su hermana. Iba muy arreglada y con una mochila

• ¿A dónde vas? - le preguntó José Miguel.

• Me voy con mis amigas y nos quedaremos todas a dormir en casa de una de ellas - le respondió -. Bueno, ¡adiós! ...

Dia de Platja

Nelo era a la seua cambra preparant una motxilla amb la tovallola, un entrepà ben bo que s’havia preparat i algunes coses més per a anar a la platja aquella vesprada. Ell era un xic ben bonic, amb els cabells castanys i així una miqueta llargs, els quals li queien sobre la cara desordenadament. Això, i els seus ulls d’un verd clar i brillant li donaven un aspecte de desvergonyit i una bellesa misteriosa poc usual.

– Manel! – se sentí des de la cuina: era la mare de Nelo, que ...

Nunca imaginado

¡Buf! Estaba realmente hecho polvo. Tampoco es de extrañar, pues se había tirado toda la clase de Educación Física corriendo, flexionando, estirando y, durante los últimos veinte minutos, jugando un partido de fútbol.

Entró en tropel con sus compañeros a los vestuarios. El olor a sudor y su humedad se sentían en el ambiente, como una bruma ligera que lo ocupaba todo. Sin embargo, Lucas se encontraba satisfecho con ese ejercicio, se sentía renovado, listo para continuar con e...